dimarts, 15 de novembre del 2011

FER UN HORT BIOLÒGIC


PERQUÈ FER UN HORT BIOLÒGIC

Els avantatges de fer un hort ecològic són immensos
Conviure amb la natura
El senzill fet d´estar a l´aire lliure ens farà apreciar tot el que envolta el mon natural, i també a gaudir de les minudències que ens envolten i que són primordials per la vida.
Conèixer i compartir la natura
Saber el funcionament de tot el mon natural i poder-lo compartir amb la  gent que té les mateixes inquietuds que nosaltres.
         Alimentar-nos de salut
Poder menjar els aliments que nosaltres mateixos amb l´ajut de la natura hem parit, sabent que només contenen l’essencial que necessitem sense additius.
         Respirar aire i vida
El senzill fet d´estar a l´aire lliure, i respirar l´aire diferent que ens farà sentir vius.

COM FER UN HORT
         Conèixer la terra o substrat
La vida de les plantes està representat precisament per el lloc on tenen anclades les seves arrels, i des d´on mengen , respiren i es poden fixar en el seu lloc vital.
         Saber el funcionament de les plantes
Tots els coneixements dels sers vius són imprescindibles per poder cultivar-los, i arribar a conèixer les seves mancances i necessitats.
         Distribució dels espais
En aquest mon tots necessitem el nostre espai vital, i les plantes no són menys, per lo que sabent l´espai que necessiten els evitarem l´estrès, i altres problemes derivats.
         Saber que volem cultivar segons necessitats
Tant sols cal cultivar les plantes que realment aprofitarem, i en les quantitats adequades, d´aquesta manera evitarem crear deixalles i desaprofitar energies.
         Rotació de cultius
En un hort biològic cal fer rotació de cultius per evitar plagues, i esgotar el substrat, així tindrem un hort en perfectes condicions i amb les plantes desitjades i sanes.
         Sementers
Si volem tenir un bon hort i sentir-nos orgullosos d´ell, també caldrà començar des del principi, sembrant les llavors per gaudir millor de tot plegat.
         Hivernacles
Per allargar les nostres collites i preservar-les de les inclemències meteorològiques.
Compostatge
Saber transformar les sobres, i deixalles per tornar-les a incorporar al terra.
Adobs i romanents del sòl
Al conèixer el nostre sòl biològic, també coneixerem les seves necessitats per mantenir-lo fèrtil i adequat per els nostres cultius.
Agermanaments de plantes
Hi ha plantes que no es troben be al costat d´altres i que cal saber-ho per poder evitar la mala convivència entre elles.
Plantes aromàtiques i naturals
Les aromàtiques i medicinals també formen part del nostre hort, a part de poder-les condimentar, i de les seves propietats medicinals, serveixen per espantar diferents paràsits.

        
        
MALS DE CAP
         Tria de plantes
Molts cops no sabrem què, quan o com plantar alguna varietat d´hortalissa, llavors és quan la veu de l´experiència ha de fer acte de presència, amb el temps ja no ens caldrà i a poc a poc prenent notes i errant-la arribarem a fer les coses millor.
         Plagues i depredadors
La fauna que habitarà en el nostre hort realment serà molt diversa, però sempre estarà regulada dins de les lleis de la natura, tant sols es desequilibrarà si fem alguna cosa malament.
         Herbes no desitjades
En el terra sempre existeix l´anomenat banc de llavors, que no és ni més ni menys que la quantitat de llavors de diferents plantes que mitjançant el vent, els ocells,... estan latents en el terra, i que al donar-li les condicions necessàries d´humitat germinen en el nostre hort, i que anomenem males herbes.
         Èpoques de sembra i trasplantament
El primer any potser anirem una mica peixos, però fent una mena de calendari, consultant al proveïdor de planter, i amb la pròpia experiència arribarem a tenir-ho més a l´abast.
         Col·locació i orientació de l´hort
Sempre caldrà tenir-ho en compte de bon començament, ja que si comencem a fer les rotacions, mai haurem de tornar a tocar la base establerta de bon començament.
         Conservació d´aliments
Molts cops tindrem un alt cop de  producció com per exemple tomàquets, pebrots,... els quals no serem capaços de menjar-nos en el temps, llavors caldrà fer una mena de conserva o congelació  d´aliments, no tant sols per vèncer el cop de producció, sinó per poder-ne gaudir durant l´hivern, o altres èpoques d´escasetat.
         Altres
El món de l´hort mai és un producte matemàtic, sinó que hi intervenen molts factors que al llarg dels anys no es repeteixen sinó que depenen de molts sectors, i que encara que sembli difícil, és el que fa més interessant tot aquest mon que ho envolta.

DISTRIBUIR EL TEMPS
Aquest és l´apartat que ningú ens pot regular ja que depèn molt del nostre temps disponible, així com les prioritats que nosaltres mateixos donem a cadascun dels cultius i del tarannà que apliquem a la nostra manera de fer les coses, encara que sempre estarem supeditats a les exigències del propi cultiu.
         Quines tasques són prioritàries
El més prioritari per descomptat serà mantenir l´humitat del terra, i el control de les herbes no desitjades, a part d´això cal que passem molt temps contemplant l´espectacle que ens ofereix diàriament i a cada moment tot el que envolta l´ecologia del nostre hort.
        
TERRA
La terra que tindran les nostres plantes, serà el que determinarà la salut i el futur de l´èxit de les nostres plantes, com si el comparéssim amb el fonament de la nostra casa.
TERRASSES
Una terrassa amb una bona orientació, i amb uns recipients grans poden donar un resultat realment gairebé tant bo com l´hort fet al terra, sempre contant amb una qualitat de substrat adequada.
Molts cops volem omplir les terrasses de qui sap quina classe de plantes, amb més o menys bons resultats, però el dia que comencem a fer-hi el nostre hort els mals de cap es convertiràn en alegries i
 BALCONS
En qualsevol espai podrem muntar un hort, potser no serà l´hort més gran del món, però si que serà el nostre espai natural i comestible.
Potser al principi ens resultarà una mica absurd i vergonyós el senzill fet del comentari de la gent, però potser desprès serem l´enveja i el punt de referència de tot el veïnat.
Deixem els tabús de costat i fem el que nosaltres creiem que realment ens pot arribar a omplir.
 RACONS
En qualsevol racó del nostre habitacle podem tenir un tros d´hort, no ens serveix d´escusa el dir que no tenim espai, potser no farem grans produccions, però el senzill fet de començar ens farà sentir una mica més integrats.
Si volem començar, qualsevol espai ens servirà, un cop haurem trobat el plaer que significa el nostre pensament serà el que realment nosaltres volem que sigui.


Animeu-vos.

                                                                                                                                                                                            JOAN


REFLEXIO DE FER UN HORT


REFLEXIO DE FER UN HORT


Avui en dia, i per desgràcia, s’estan fonent les costums i les tradicions, el consumisme ens està atacant de ple, i la televisió ens ofega les converses.
La gent gran han deixat de ser els savis de la família, i quan ens comencen a parlar de les coses d’abans, els arribem a batejar com a antiquats i fora de temps.

Potser si que realment som molt espavilats, i estem molt al dia de les noves tecnologies i els avenços de les tècniques, però molts cops potser oblidem les coses senzilles i realment importants que te la vida.

La senzillesa de la natura, la germinació d´una llavor, així com el fet de veure créixer i fructificar allò que realment nosaltres mateixos hem dut a terme començant de zero, és realment el que ens fa sentir be.

Podem deixar una mica de costat la tecnologia, i tornar una mica a ser com abans, gaudint de les coses més insignificants, i intentant seguir deixant l´emprenta que generacions passades ens han deixat d´herència.

Potser no cal que donem el tomb a la truita per ser com abans i tornar enrere en temps de la prehistòria, però si cal que intentem compaginar les dues coses repartint el temps per poder-ho gaudir tot alhora.


                                                                           JOAN



COMPOSTAR



QUÈ ÉS COMPOSTAR

Compostar és sotmetre la matèria orgànica a un procés de transformació per obtenir compost ( adob natural).
Aquesta transformació es pot dur a terme en qualsevol casa mitjançant un compostador, sense cap mena de mecanisme, cap motor ni despesa de manteniment.
La brossa diària que es genera conté un 40% de matèria orgànica, que pot ser reciclada i retornada a la terra en forma d’humus per les plantes i els conreus.
De cada 100 Kg. de brossa orgànica s’obtenen 30 Kg. de compost.
D´aquesta manera es contribueix a la reducció de les deixalles que es porten als abocadors o a les plantes de vaporització.
Al mateix temps s’aconsegueix reduir el consum d´adobs químics.

BENEFICIS DEL COMPOSTATGE

      Dona consistència als terrenys sorrencs.
      Dona esponjositat als terrenys argilosos.
      Ajuda a retenir nutrients.
      Reté humitat.
      Proporciona una millora del drenatge.
      Aporta nutrients de forma esglaonada.
      Augmenta la quantitat de microorganismes beneficiosos en el terra.
      Eviten la compactació del terra(llambrics,...).
      Afavoreixen l´arrelament de les hortalisses.

IMITACIÓ DE LA NATURA

      Fulles, branques, herbes, excrements,... +  sol, pluja, calor/fred,...  +  espècies vives ( insectes, cucs, llimacs, fongs,..) =  humus, bona olor, adob, i transformació de la matèria.

QUÈ CAL TENIR PER COMPOSTAR

      Tenir un compostador de material reciclat i reciclable.
      Tenir un airejador de compost.
      Una pala per extraure el compost.
      Un recipient per recollir-lo (cabàs, galleda,...).
OPCIONAL

      Una bio trituradora.
      Un purgador.
      Unes tisores.

ON POSEM EL COMPOSTADOR

      A  l´ombra.
      En un lloc espaiós.
      Prop del propi hort o jardí.


     QUÈ PODEM COMPOSTAR

      Restes de fruita i verdura.
      Clasques  d´ou aixafades.
      Derivats de productes lactis (caducats o no ).
      Taps de suro i paper de cuina.
      Oli i vinagre d´amanir (dosificant la dosi ).
      Marro de cafè i restes d´infusions.
      Cartrons i papers reciclats.
      Vi i cervessa ( dosificant la dosi ).
      Restes de poda triturades.
      Gespa i restes vegetals.
      Cendres i restes de fusta natural.

QUÈ NO PODEM COMPOSTAR

      Carn, peix, ossos,... (pudors i mosques).
      Closques de fruits, pinyes,...(lentes).
      Vegetals i fruits malats o podrits ( 65º com a mínim en el compostador).
      Fems de carnívors.
      Cendres de fustes tractades, aglomerats, vernissats, encolats,...
      Cendres de tabac.
      Medicaments.
      Restes d´aspirar o escombrar (metalls).


BARREJA DE MATERIALS

      Fer capes.
      No posar molt gruix d´un sol material.
      Tres parts de materia humida x una de seca.
      Barrejar i airejar almenys un cop per setmana.
      Guardar matèria seca per disposar-ne.


CAL BARREJAR-HI AIGUA ?

      Tenint el compostador a l´ombra gairebé mai.
      En sequera, tant sols humitejar.
      Millor barrejar-ho de tant en tant.
      Imitar els femers dels avantpassats, però al estar tapats no gasten aigua.
      Imitar la natura (tenir paciència) .


PODEM AFEGIR-HI TERRA, O ACCELERADORS?

      La terra evita l´aireació .
      La terra compacta el procés.
      El compost ha de ser 100% restes vegetals.
      El procés ha de ser natural.
      El procés no és lent.


SI HI HA ALGUNA COSA QUE NO HEM FET BÉ

Aquesta informació us permetrà solucionar qualsevol tipus d'incomoditat. En general, no hi ha d'haver cap problema.

EL QUE NO HEM FET BE: SOLUCIONS

·        Fa olor d’amoníac:
Hi ha massa gespa sense Barrejar. Remenar i barrejar amb fulles seques.

·        Fa olor de podrit: hi ha massa matèria orgànica en descomposició, cal barrejar-hi fulles seques i tapar-ho.

·        El compost és massa humit: cal barrejar-hi  matèria seca, hi ha poc oxigen i cal remenar-ho.

·        Hi ha mosquetes de la fruita: estan fent la seva funció; per si no es volen veure tant, s’han d’enterrar una mica les restes de cuina entre les fulles seques.


·        La matèria està seca i freda: Hi falta humitat, cal barrejar-hi el que hi ha amb restes de cuina i remoure-ho.


LA COLLITA DE COMPOST: QUAN I COM FER-LA.

La collita és el moment més esperat i més gratificant de tot el procés.
En funció del tipus de vegetals dipositats, la collita del compost es farà als tres, quatre o cinc mesos desprès de començar de zero.
Hi ha restes que es desfan en pocs dies i n’hi ha que triguen mesos.
Si es vol saber si el compost està madur, s’ha d’agafar un grapat amb les mans i comprovar si fa olor de bosc; si es tracta d’una terra de color negre o marró fosc, que taca molt poc les mans perquè no és gaire humida, i si no s’hi reconeix res del que s’ha abocat al compostador, excepte branques, pinyes i pinyols, que es separaran amb un garbell i es tornaran a introduir al compostador perquè continuïn el seu procés més lent i tornin a servir d'estructurant.
La temperatura serà la de l’ambient a causa de la falta d'activitat dels microorganismes, que seran a les restes més noves.
El més pràctic és recollir tot el compost tres cops l’any obrint un o dos laterals del compostador completament, però sempre es poden recollir petites quantitats obrint només les portes inferiors.
El compost es pot guardar gairebé un any, però el més comú es utilitzar-lo quan el recollim.
Abans d’ emmagatzemar el compost, ens hem d'assegurar que és ben madur, d'aquesta manera, evitarem que el procés de descomposició tingui lloc fora del compostador.
Cal protegir-lo del vent, el sol i la pluja, ja que aquests factors poden alterar el contingut de nutrients del nostre compost.

RECOMANACIONS:

• S’aparten les restes de la part superior que encara no s’han desfet i es deixen dins d’un carretó o a terra mateix.
• Es decideix com i on es separa el compost de les restes sense desfer.
• Si el compost encara conserva la seva humitat, a cada 3 ó 4 palades de compost que es tira sobre el garbell s’ha de passar la mà amb un guant per aconseguir que només el compost acabat i més fi passi a través dels forats.
• Si es vol, abans d’aquesta operació es pot deixar assecar el compost un o dos dies, d’aquesta manera es filtrarà més bé, però, quan es buida el compostador, es tenen tantes ganes d’obtenir el preuat material que, segurament, no es voldrà esperar ni unes hores.
Quan el compost està una mica humit, l’olor de bosc és tan agradable que compensa amb escreix el fet de dedicar-li una estona més.
• Les restes sense desfer que s’han apartar al principi, es tornen a ficar dins del compostador juntament amb les parts més gruixudes que han quedat a l’altra banda del garbell.
• No cal amoïnar-se pels organismes que apareixen escampats per terra, ja que ells mateixos trobaran el camí cap al compostador i continuaran treballant.

COM UTILITZAR EL COMPOST

Els jardins i horts necessiten el compost per renovar les substàncies que les plantes i altres vegetals han absorbit durant el creixement.
Per aplicar el compost a plantes i arbres ornamentals, s’ha de fer servir el compost madur (entre 4 i 6 mesos) per assegurar una absorció de nutrients lenta i continuada a mesura que plogui o que es regui.
Si el que es vol és aplicar-lo a l’hort, es fa servir un compost fresc (entre 2 i 3 mesos), ja que l’alliberació de nutrients serà molt més ràpida, però curta.
Com que aquest compost no conté cap substància química, no hi ha cap perill que es cremin les plantes encara que es sobrepassi la quantitat recomanada, de totes maneres, a continuació hi ha alguns exemples de la utilització correcta del compost en diferents àmbits:

• A l'hort: entre 1 i 2 mesos abans de plantar-hi res i amb el compost madur, s’apliquen uns 10 litres de compost per metre quadrat (aprox. 4 litres és un 1kg. ).
Aproximadament que resti una capa de compost d´uns 2cm. aproximadament per la part superficial, però sense enterrar-la

• Arbres fruiters: una vegada s’hagi fet tota la recol·lecció de la temporada, s’apliquen a l'arbre uns 5 l/m2 (una capa de 2 cm), per tornar-li el que ha produït en forma de fruita.
Durant el creixement també s´hauria d´anar afegint compost un parell de cops espaiats.
                                                                       JOAN



TRASFORMAR UN JARDÍ EN HORT



TRASFORMAR UN JARDÍ EN HORT


El senzill fet de canviar la nostra manera de pensar i de veure les coses, no ens ha de fer sentir inferiors als altres, sinó tot el contrari, el senzill fet de voler ser el primer de la comunitat en fer una cosa nova i molts cops criticada per els altres, ens farà ser el punt de referència per obrir el pas als que abans ho refusaven.
Quan siguem el suficientment conscients de la gran importància que te el fet de tenir la possibilitat de poder fer un hort dins de casa nostra, no dubtarem ni un sol instant en posar la nostra idea en marxa.
Sempre caldrà valorar tots els avantatges que tindrem, sense trobar-hi cap inconvenient.

Aprofitament del terreny

Senzillament en una parcel·la petita el jardí és un mal de cap afegit a tot el que representa tenir una habitació exterior, on només hi anem uns pocs dies a l´estiu i que sobretot l’hem de tenir bonic per si ve algú a veure’l.

Gaudir de la parcel·la
Si el jardí el convertim en hort, desitjarem arribar a casa per anar-hi i collir alguna cosa per posar a l´olla, o tant sols per veure com han crescut les plantes, i conèixer el seu comportament.

Rendiment de l´espai
La nostra petita zona es convertirà en una despensa de verdures, on si fem les coses be, sempre hi tindrem alguna cosa per anar a buscar amb el conseqüent estalvi de diners.

Esbarjo col·lectiu
En aquest lloc no tant sols hi gaudirà una sola persona (encarregada de l´hort), sinó que tota la família l’aprofitarà per a donar-hi el tomet, i com no?, per fer-hi alguna tasca com pot ser recollir els fruits i gaudir del seu desenvolupament.

Aprofitament del lloc
Per petita que sigui la nostra parcel·la, el cap sempre ens donarà tombs per poder fer coses noves, ampliar-ne alguna, o be rectificar dels errors, aprenent cada dia coses noves.

Àrees de repòs
Al mateix cultivar les plantes també crearem una zona per poder-les netejar al collir-les, amb la conseqüent zona per seure i des d´on podrem recrear la vista per veure la meravella que tenim a casa.

Estalvi de recursos
El nostre hort ecològic gastarà mol poca aigua i electricitat, i ja no ens caldrà tenir maquinària per tallar gespa, ni utilitzar productes fitosanitaris, que a part de l’estalvi en les verdures produïdes, estalviarem en altres costats.

Tenir natura a casa
El senzill fet de trencar la monotonia d´un jardí, ens farà tenir una gran quantitat de vegetals diferents a casa, fent córrer la imaginació cap a la seva parenta com és la natura.



                                                                           JOAN


FER HORT PER PLAER



FER HORT PER PLAER


Situació econòmica personal.
         Cadascú coneix la seva economia, però molts cops l´administració de la mateixa no és l’apropiada.
Volem estalviar en moltes coses i malgastem en altres, el plaer de fer l´hort no és considerat com una despesa degut a que a l´estalvi de diners en el cistell de la compra, també si suma l´esbarjo i la millora de la salut en la realització del nostre hort, i no estar en altres llocs on tenim la tendència a fer despeses inútils.

Satisfaccions de canvi de mentalitat.
         Ocupar el nostre temps lliure en coses banals cada dia està més en la mentalitat humana, seure davant del televisor mirant teleescombreria, o estant en el bar per matar l´estona esperant l´hora d´anar a casa.
Anar a l´hort i cuidar-lo representa tornar a casa amb el cistell de la compra i amb ganes de menjar-nos el fruit de la nostra suor.
Quan canviem aquesta mentalitat, també canviarem el nostre modus vivendi.

Aprofitar el temps lliure.
Com he dit en l´apartat anterior, tot el temps que matem a l´hort, sigui cuidant les plantes, xerrant amb els nostres veïns, contemplant la nostra obra mentre fem un beure,..., mai podrem considerar-lo com una pèrdua de temps degut a que tornarem a casa amb una bona satisfacció al cos.

Gaudir de sentir-se a l´aire lliure.
         El senzill fet d´estar barrejats amb la natura ens fa sentir més lliures, i integrats en l´espai terra, repercutint en el relax dels problemes quotidians i veient la vida d´una altra manera.

Gaudir de les coses senzilles.
         La senzillesa que té la natura veient que d´una simple llavor podem fer una bona collita, el volar d´un ocell, o el sinuós  soroll del vent, són cosses que tant sols podem gaudir lluny del soroll i del quitrà.
Mai sentirem aquestes sensacions asseguts en un parc urbà, ni en un banc d´un gran passeig, ni veurem la fruita i verdura de la mateixa manera en els prestatges d´un supermercat.
Si estem dins de la natura ens sentirem part d´ella, i això no està pagat amb diners.

Deixar petjada.
         La nostra manera de fer, és l´herència que donem a les properes generacions.
Si fem la nostra vida més ecològica i sana podrem gaudir de veure que els nostres fills tenen el plaer de seguir gaudint de les coses senzilles que nosaltres els hi hem ensenyat.



                                                                                    JOAN


MILLORAR EL TERRA



MILLORAR EL TERRA

Esbrinar la qualitat del terra.
         La qualitat d´un substrat no és massa difícil d´esbrinar, tant sols cal mirar la zona i veure les herbes, o cultius que hi surten.
Si la vegetació és bona i ofenosa el terra és bo, i a mesura que vagi minvant l´ofenor vol dir que la terra està mancada d´alguna cosa.
Si el substrat és afegit cal saber la seva procedència.
El color també ho denota: si és molt rogenc i compacte tindrà molta argila, si és molt grisenc i solt serà sorrenc, i si és entremig caldrà mirar cap a quin costat es decanta.
La terra argilenca és massa compacta pel bon desenvolupament de les arrels, en canvi la terra sorrenca és massa solta per la retenció de l´aigua, tot i que és on les arrels es desenvolupen millor.
La terra que té un color marró és que té un bon nivell de matèria orgànica, i normalment és la més apropiada.

Aportació d´elements.
         La millor aportació d´elements químics, és mitjançant la incorporació de matèria orgànica ben descomposta, ja que a part de millorar la qualitat del substrat incorpora aliment d´alliberament lent.
Si utilitzem fems caldrà que aquests siguin ben compostats, ja que durant la descomposició poden despendre amoníac a nivell de les arrels, i ser tòxics per  aquestes, a part de contenir llavors de males herbes.

Entollaments.
         Cal realitzar un bon drenatge, ja que les arrels a part de beure i menjar també respiren, i el fet de tenir aigua entollada, per molt bona que sigui la terra ens produirà asfixia radicular.

Sequeres.
La manera de regar serà de manera regular tenint un nivell d´humitat acceptable i òptim, mai pecar per excés ni defecte, la carència de reg continuada produeix el pansiment, dessecació i posterior mort de la planta.

Mantenir l´humitat.
         La millor manera de mantenir un nivell d´humitat regular és posant un reg automatitzat, i quan tinguem algun dubte degut a: temperatura, pluges,..., mitjançant un senzill i barat hidròmetre podrem saber si realment està ben regat.
També podem posar palla, plàstic,..., votant del nostre cultiu eliminant l´evaporació per efectes del sol, i aconseguint una humitat més homogènia.

Proteccions d´hivern.
         Si volem tenir una producció més llarga de tomaqueres, alberginieres, pebrots,...., podem posar-hi cobriments de plàstic com a hivernacle, d´aquesta manera podrem anticipar i allargar la nostra producció.
En el terra passa el mateix si cobrim el substrat amb palla, o compost la nostra terra aguantarà millor la temperatura evitant la congelació de les arrels.

Intentar no espatllar-la.
         Per no espatllar la textura d´un terra caldrà no afegir-hi res que no sigui matèria orgànica, ja que la rotació de cultius ens millorarà el terra automàticament.



                                                                           JOAN